Finalitza la II Estada Vivència Mecenas da Vida!!
Estudiants universitaris de São Paulo, Brasil (Universidade Estadual de Botucatu), de Catalunya (Universitat de Girona) i de Suècia, han participat de la II Estada Vivència Mecenas da Vida a l’Àrea de Protecció Ambiental Costa d’Itacaré/Serra Grande, Bahia, Barsil, durant el període del 10 al 30 de gener de 2011. Aquesta activitat, té l’objectiu d’oferir als seus participants la possibilitat de “viure” sobre el terreny, el dia a dia de la ONG Movimento Mecenas da Vida, així com, el de les famílies dels agricultors que participen en els nostres projectes.
Durant la primera setmana, les activitats van començar amb la trobada mensual de tots els agricultors i la corresponent entrega de “Beques per a la Conservació”. En aquesta ocasió, la trobada va ser a la propietat de l’agricultor Sr. Beca, qui a més d’un fantàstic esmorzar i dinar típics de pagès, ens va oferir una visita a la seva àrea de Mata Atlàntica, enriquint-la amb les seves poesies i explicacions sobre la importància de preservar -la.
Durant la resta de la primera setmana, els estudiants van participar d’algunes activitats de formació, on l’equip de Movimento Mecenas da Vida els va introduir en la realitat sociocultural i ambiental del territori, així com en els diferents projectes que estan duent a terme. A més a més, es van realitzar algunes visites per conèixer millor la realitat local i les transformacions que l’activitat turística ha dut a la regió.
Després d’aquesta primera setmana de reconeixement territorial, va arribar l’hora de fer la immersió en el món rural. Els participants de l’Estada Vivència varen passar una setmana a Taboquinhas, a les comunitats de São Gonçalo i Prainhas, convivint amb les famílies d’agricultors i allotjant-se a les seves cases. Durant aquest període els/les estudiants varen participar de reunions entre els agricultors i l’equip tècnic, per a planificar les activitats de camp, per a discussió del Fons Biscó i per organitzar el grup de les dones; van conèixer els diferents resultats del projecte en les propietats dels agricultors (Sistemes Agroforestals, Latrines seques, horts, galliners, etc.); i varen col·laborar en diferents tasques del projecte i de la vida quotidiana de les famílies
Els coneixements técnics i académics que aquesta colla han adquirit a la universitat, es queden petits, davant la sabidoria que amaguen cadascun dels membres d’aquestes famílies.
Evidentment, no tot ha estat treball… molts moments de conversa, jocs i diversió…han permés un gran intercanvi de coneixements, de somriures i mirades que s’han obert a nous horitzons. Els estudiants han viscut la tradició fent “caldo de canya” (suc de la canya de sucre); han pelat mandioca i elaborat varis productes derivats d’aquesta, com les famoses tapioques, el “bolo de puba” (pastís de puba) i la pamonha… I els agricultors s’han obert fins al punt de mostrar-los aquells petits secrets que el territori amaga, i només qui és de la terra, coneix.
I l’última semana de l’estada, els estudiants varen compartir el seu temps amb el grup d’agricultors d’Itacaré i Serra Grande. Van ajudar a construir el viver del Sr. Beca, i com que la pluja els va sorprendre a la propietat de l’Edi, la dona Marcelina, mare de l’agricultor, els va entretenir explicant-los la seva historia, sorprenent i enriquidora.
Durant un período de 3 setmanes, estudiants universitaris i famílies d’agricultors tradicionals han participat d’un interessant intercanvi cultural, ple de moments d’aprenentatge en grup, de col.laboració mútua, d’intercanvi d’informacions tècniques/tradicionals, i de molt creixement personal!
“Tenir la oportunitat de viure a Taboquinhas, durant una setmana, més precisament a la comunitat de São Gonçalo, realment ha estat una experiència inoblidable. La mirada de cada agricultor, quan arribàvem a casa seva, era sempre tan acollidora, que això feia que, per més simple que fos la casa, la sensació de confort prevalgués. Tot i haver viscut només una petita part de la rutina dels agricultor, em van sortir butllofes a les mans. És impressionant la força, la paciència i la determinació amb la que les persones de Taboquinhas treballen. I tot i que els recursos són mínims, i la majoria de tasques, que en la nostra quotidianitat són banals, requereixen molt d’esforç, ells sempre les fan amb alegria. L’experiència a Taboquinhas m’ha permès, per sobre de tot, percebre que, sigui el que sigui que s’ha de realitzar, sempre ha de ser fet amb amor”.
(Avaluació del voluntari Sérgio)
Contribucions com aquesta, són les que els voluntaris deixen a les propietats rurals i dins de cadascuna d’aquestes famílies, intercanvi tècnic i cultural, creixement professional i personal, són algunes de les experiències que l’Estada Vivència ha proporcionat a la “gent d’aquí” i als que vingueren de fora. I a més a més, treballar aspectes més profunds i essencials de la jornada humana, fent que cadascú es percebi a partir de la seva pròpia capacitat creadora, del seu propi poder de transformació i creixement i, sobretot, fent que cadascú senti la interconexió que existeix entre tot i tots, aquesta és la major finalitat d’aquesta proposta!
